Menut de navigacion
Châtiaoberiant, Marcha de Bretanha

Châtiaoberiant, Marcha de Bretanha

Châteaubriant, Marche de Bretagne

  • Tipe :
  • Adreiça : 44110 Châteaubriant, France

A meitat chamin entre Nantas e Renas, dins lo país de la Mée e totjorn dins la Bretanha istorica, se ten la pita vila de Châteaubriant.

S’es plan larjament desvelopada a l’entorn de son chasteu, lo Castro Brienti, chasteu de Brient, dau nom daus senhors dempuei lo segle 11 que chafret entau tota la vila, compres l’ancian quartier e borg de Béré, ente se tenia una granda fieira.

Lo Pavalhon daus Champs, entrada dau chasteu

Lo Pavalhon daus Champs, entrada dau chasteu

Châteaubriant es leu integrat au reiaume de Bretanha, e una fortalessa se ven pausar en dessus de la Chera (lo riu que passa) e d’un sanctuari qu’era aquí per avant. Châteaubriant ven donc una de las Marchas de Bretanha, la zòna-tampon que serviá autres còps a defendre la Bretanha contra lo Reiaume de França. D’aquò fau comprener que veirà passar tots los sietis, pendent a pauc pres 400 ans. La reputacion de fòrt imprenable tomba lo 15 d’abriau de 1488, quora lo frances Loís II de la Tremolha arrieba a lo prener, en se servissent de las avançadas de las tecnologias guerrieras, aurá capablas de trauchar las espessas muralhas medievalas.

Mas fau dire que la situacion de Châteaubriant era desjà fragilizada, que en 1486 un tractat sinhat notadament per la senhora dau luec, Francesa de Dinan, contestava l’autoritat de Frances II, Duc de Bretanha, un tractat qu’amelioret pas las relacions entre lo Rei de França e los Ducs de Bretanha. Per queu tractat, Francesa de Dinan permetet a las armadas francesas de passar liurament per venir reglar los pitits problemes de succession que l’embestiaven, ela e sos amics ligaires. Tant vau dire que quora los frances vòugueren venir s’ocupar definitivament dau cas breton en 1488, coneissián desjà lo chamin !

Los istorians consideren que la presa de Châteaubriant, coma ‘quelas d’autras marchas coma Ancenis o Clisson, marquet la debuta de la fin de la campanha militària e de l’independencia (relativa) de la Bretanha, que se chabet per de bon lo 28 de julhet de 1488 a Saint-Aubin-du-Cormier, emb la desfacha de Frances II, totjorn per lo mesme Loís de la Tremolha. Lo sòrt de la Bretanha serà definitivament clavat quora la duchessa Anna, filha de Frances II se maridarà emb lo Rei de França Charles VIII, segon lo tractat signat a la desfacha.

Demòra uei coma vestige dau prumier chasteu dau segle 11 un domnon, carrat, d’estile roman que, coma sovent, fuguet trauchat de fenestras nonmàs mai tard. Una gròssa partida dau demai ‘riebet au segle XIII, coma la chapela o lo chastelet que sierv d’entrada a la nauta-cor, e los « logis », au segle 14. De notar, una especificitat de la chapela : es copada en dos, que la part en arrier serviá de lòtja (richa, semblariá) au chapelan. Un paret, mas emb doá oberturas amenatjadas per de las rasons pas enquera esclarsidas, dessepara lo fons e lo davant dau bastiment.

Apres la batalha de 1488 e, fin finala, la patz retrobada, quò fuguet lo moment per los senhors de melhorar bravament tot lo chasteu, notadament los ostaus e los pavalhons de la bassa-cor, dins los estiles de la Renaissença. Joan de Laval, pitit-filh de Francesa de Dinan e governur de Bretanha, s’inspira de çò que se fai en Italia au meme moment, notadament per una galariá meitat-cuberta que rejunh los pavalhons, per los escaliers, per las chambras.

Una darriera òbra notabla e que se pòt enquera veire serà facha pus tard, emb los Condé, noveus proprietaris au segle 17 : una « chambra daurada ».

La Chambra Daurada

La Chambra Daurada

Un detalh de la Chambra Daurada

Un detalh de la Chambra Daurada

La Revolucion chamnha tot au chasteu : passa progressivament a la vila e au departament, que l’i installen un tribunau, una caserna, una preison. Coma Châteaubriant ven prefectura, quo es tot naturalament que lo sieti de la jos-prefectura (e la maison dau jos-prefect) s’i fan.

Coma darrier fach notable, quo es a Châteaubriant que fugueren executats (e transiteren per lo chasteu) lo 27 ostatges, en represalhas de l’execucion d’un oficier alemand en 1941. Au demiei, lo jòune Guy Môquet.

La vielha vila de Châteaubriant, en defòra dau chasteu, a tanben quauques afars de far veire, daus barris o daus vielhs ostaus :

Fichas liadas

Escriure un vejaire

Vòstra adreça de messatjariá serà pas publicada. Los camps obligatòris son indicats amb *


*

Pin It on Pinterest

Partatjar